Els nostres socis Dani Martín i Dídac Costa amb l’embarcació l’Inteman, han finalitzat primers en ORC 5 i tercers en ORC general a la Regata Rolex Middle Sea Race després de 04d 11:09:22. Enhorabona!
Crónica del Dani Martín:
“EI! DANI, I SI FEM LA MIDDLE SEA RACE?”
De vegades somiem amb velers; els que fem regates somiem amb velers lleugers, ràpids, preparats però tot reduït a la mínima expressió. Són somnis de velers impossibles, amb popes obertes i proes invertides amb molt de botaló; i són somnis. I mentre caminava pels pantalà veia que la realitat havia superat els meus somnis. Autèntics velers de carbono amb tots els elements que un regatista d’altura somnia i més; molt més.
Som afortunats. Som afortunats per poder gaudir del mar amb salut, força, valentia i medis. A més, alguns tenim la gran fortuna de tenir un amic com en Dídac. Gràcies a Dídac estem a una de les poques regates d’altura que tenen aquest esperit aventurer. Un esperit aventurer que tant ens agrada a pocs de nosaltres; i que ens permet fugir de les regates tècniques programades en funció d’una agenda o un sistema meteorològic. A la MiddleSeaRace no hi ha temps límit, lo important és arribar; i es manté un respecte entre els contrincants, tot i que la lluita a la regata és feroç. A la Middle Sea Race hi ha un recorregut, un dia de sortida i el teu veler; i ja t’ho faràs.
SORTIDA
La sortida va ser surrealista; resulta que un front va passar per sobre el port de La Valletta en el moment de la sortida. El vent era variable i molt fluix. Va ser una sortida diferent amb moltes més ganes de sortir que de vent; però com diu “el castizo”: “en peores plazas hemos toreado”. No havien passat 10minuts que en Dídac i jo ja havíem hissat i recollit l’spi gran, hissat i recollit el gènova, i canviat d’estratègia un parell de vegades. A la fi, vàrem poder sortir. Primera boia i spi amunt!
La organització disposa fer una “passejada” per la costa de Malta fins una boia. Allà en Dídac va fer la seva màgia: A la mateix boia, una passada interior a la flota mentre es feia la traslutxada amb el tangó girant per proa, i així vàrem deixar a alguns contrincants; veient la popa de INTEMAN. Feta la maniobra “in extremis”, augment d’intensitat de vent i amb spi rumb a la punta SurEst de Sicília.
DE MALTA A MESSINA
El veler responia molt bé i ràpidament estàvem amb un grup dels importants. Estàvem gaudint i esperant que el vent tanqués. Efectivament, el vent es tanca, canvi ràpid a asimètric i el INTEMAN augmenta la seva velocitat. En Dídac i jo estàvem sorpresos amb la resposta de l’embarcació i vàrem començar les rotacions de descans.
Tal i com teníem previst, el vent per l’asimètric es tanca i comencem a cenyir. La flota es divideix entre els que van rumb a costa i altres que van rumb a mar. La onada ens matava i el veler es troba incòmode amb unes onades desordenades amb diferents intensitats; tot desordre. Decidim anar a costa i veure minimitzades les onades; però estàvem equivocats.
PAS DE MESSINA
De matinada, ens apropem al pas de Messina i el resultat és que anar per terra era més lent que anar per mar. Els que van anar per mar, van arribar abans que nosaltres. Cap problema, treballarem per recuperar el temps perdut.
Iniciem el pas de l’estret de Messina cenyint i navegant per la marge de a costa Italiana. Seguit de virades continues, apurant fins allà a on veiem roques o sorra. A la sortida de l’estret trobem una forta corrent que ens evita poder creuar; intentem anar enganxats a terra i desprès, tàcticament virar per creuar perpendicularment el sentit del mercants. Afortunats d’evitar la corrent, creuem el pas. Hem pogut recuperar una mica de temps als contrincants. Ja estem rumb a Stromboli.
DE MESSINA A STROMBOLI
Camí a Stromboli el vent va baixant d’intensitat. De vegades penses que el vent que tens és diferent als dels altres i mentre veus per l’Ais com baixen les velocitats dels altres, desitges i confies que el teu veler no saturarà perquè tindràs un altre vent. Però la realitat és molt diferent als desitjos i a les confiances, i poc a poc va baixant la teva velocitat; igual que els altres. Els velers acaben navegant amb ventolines i no queda altre que anar fent lo que es pot; lo impossible per anar mantenint la velocitat. Es fa lo que es pot per mantenir la velocitat, canvis de vela, timó i més timó,etc..; mentre el volcà Stromboli rugeix i a la nit, es veuen com surten les mànigues de foc i lava. Impressionant la natura.
DE STROMBOLI A FAVIGNANA
Deixem Stromboli i amb la flota que ens acompanya, posem rumb a Favignana i l’ spi ens acompanyarà. Va ser un dia de relació directe amb l’spi gran; trimant i buscant el nord. Anàvem recuperant poc a poc i la nostre posició millorava.
Volíem evitar quedar-nos a prop de terra i anar més a mar; més nord. Teníem la sensació que el sur, a la nit, la costa es quedarà a sotavent i per tant sense vent. El temps va passar i la meteorologia ens va donar la raó; però malauradament no estàvem lo suficientment al nord. Malauradament, un dels nostres contrincants, més situat al nord, es va lliurar de les encalmades. Nosaltres, i la resta de la flota, vàrem quedar atrapats per les calmes. A la nit, tothom buscant el vent; canvis de veles i canvis de rumb. És impressionat la lluita constant dels terrals amb els vents, i de vegades tens que entendre la lluita de vents per saber com poder sortir d’una encalmada. finalment vàrem poder sortir rumb a Favignana. Llàstima de l’encalmada.
DE FAVIGNANA A LAMPEDUSA
De Favignana directes Lampedusa, i morral amb més de 30nussos. Canvi de vela de gènova a solent amb un ris al solent, i un ris a la major; veler totalment de escorat; ens equivoquem amb el ris del solent i això vol dir més temps a la proa acompanyat de les onades. En Dídac pensa una estratègia i tenim que decidir: o anar amb la flota un darrere l’altre o caure per anar trobar el pas d’un front per després anar caient. En parlem i decidim que és una oportunitat de fer una estratègia diferent. Així vàrem fer i ens va sortir bé. Però el Mediterrani és capritxós i ens obligava a fer continus canvi d’asimétric a simètric, i de simètric a asimètric; el vent jugava amb nosaltres i semblava voler mesurar les nostres forces. El sentiment de impotència es feia patent cada vegada que fèiem un canvi i al poc el veler ens demanava l’altra vela.
LAMPEDUSA A COMINO
Comença el dia arribant a Lampedusa; i a sotavent de la illa trobem uns 20nussos. La illa ens dona un regal: a sotavent de la illa l’aire s’impregna de l’olor del romero i l’espígol. Vaig pensar que aquell moment era un moment que recollia l’essència del Mediterrani: el mar, les illes, les roques, la terra, les plantes aromàtiques, les cultures, la lluita, somnis de vida, el pensament i la historia dels humans que es repeteix.
Allà ens preparem pel tram final, de Lampedusa al pas de Comino. Un “descuartelar” ràpid; molta concentració a la canya; era l’última possibilitat de posar temps entre el Calypso i nosaltres. Vàrem trimar el veler ben ardent i molta concentració a la canya. Vàrem començar amb 8nussos i vàrem acabar amb 13nussos de velocitat! Un descuartelar de pel·lícula; l’INTEMAN potent i segur milla a milla.
COMINO A L’ARRIBADA
Pas per Comino ràpid, de nit, seguint als primers i després ens obrim per la boia final que ens dona l’entrada a la bocana a la línia d’arribada. Reconec que en aquell moment, entre el cansament, el vent i les onades i la tensió, em tremolaven les mans mentre preparava l’hissat de l’Spi petit. Un tram amb més de 24nussos, spi petit, gènova i major amunt; onada formada i atenció a la canya per anar “surfejant”. Caiem amb un vent real de 160graus en real i aprofitem per fer més camí que els que van amb asimètric.
Pas per boia de llibre: recollida d’spi, tangó recollit, la escota gènova sotavent passada i traslluïda per acabar una cenyida amb els 24nussos cap a bocana amb ris a la major. Directes a bocana acompanyats de la foscor.
ARRIBADA
Finalment, passem per la línia. Malauradament, vàrem posar temps als nostres seguidors, però no tant com volíem.
ABRAÇADA D’AMICS
Arribat a aquest punt, m’agradaria compartir amb vosaltres:
“Hay Hombres que luchan un día, y son buenos. Hay otros que luchan un año, y son mejores. Hay quienes luchas muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.” De Bertolt Brecht, dedicat a en Dídac.
Dani Martín
